Actualitat

<< Altres noticies
Espai Macià - 25/05/2015

Francesc Macià, defensor de l'oli de les Garrigues

 “ Fill d'una modestíssima família, els meus pares eren de Les Borges Blanques, amb el seu treball el meu pare va guanyar alguns diners traslladant-se a Vilanova i la Geltrú, on vaig néixer l'any 1859...”

Es tracta d'una narració autobiogràfica que Macià deixà escrita.

Francesc Macià i Llussà. Francesc Macià i Llussà.

S'han escrit moltes pàgines al voltant de la carrera política-presidencial de “ l'avi”, en Francesc Macià i Llussà, hi ha, però una faceta poc explicada i divulgada de la seva defensa incanssable dels olis de Les Borges Blanques i la comarca de les Garrigues.

El Sr.Macià, com se l'anomenava a la vila Borgenca, tingué des dels seus inicis una forta atenció preferent amb la població dels seus pares, l'any 1892 Macià i el seu sogre, en Agapito Lamarca i Quintana, arquitecte i enginyer ( originari per part maternal de Granyena de les Garrigues), col-laboraren conjuntament en unes obres de canalització d'aigües per encàrrec de l'Ajuntament de les Borges (Macià, aleshores era enginyer militar amb destinació a Lleida), a l'Espai Macià tenim exposat part d'aquest projecte inedit.

Dins la seva biografia és important citar que en una sessió municipal de l'Ajuntament se'l declara fill adoptiu de la ciutat , fou l'any 1892.

El seu pare Joan Macià, resident a Vilanova i la Geltrú i comerciant d'olis i de vi, va adquirir un petit llagut capitanejat pel Borgenc Gayetà Viles, amb la finalitat de poder transportar oli de les Garrigues via marítima a diferents poblacions de la costa mediterrània.

Segons un document conservat a l'Espai Macià de les Borges, sabem que en Joan Macià fins i tot arrendava algun molí a la nostra població durant la campanya de l'oliva.

El futur Diputat-President, de ben jove ja va adquirir la sensibilitat a la seva llar de la realitat de l'oli i la seva problemàtica comercial; recordem que de petit passava temporades amb la família a les Borges no perdent mai la vinculació amb el món pagès i la seva realitat agrícola d'aquelles contrades garriguenques.

L'any 1905, es negà a signar una adhesió als militars assaltants de la impremta del setmanari catalanista “ El Cu-Cut”, Macià tingué discrepàncies amb els seus companys d'armes de l'exercit, i més endavant es retirà de militar, la qual era la professió més ràpida d'ascens social a l'Espanya del moment.Deixà l'exèrcit amb el grau de Tinent Coronel i a pocs passos d'assolir el de Coronel d'Enginyers militars que li tenien que aprovar en Reial decret.

L'any 1907 Macià fou proclamat diputat a corts pel districte electoral de les Borges Blanques, dins les llistes de Solidaritat Catalana, representarà aquesta ciutat com a diputat fins l'any 1923.
El futur President de la Generalitat forjarà per sempre una sòlida vinculació amb les Borges, pàtria dels seus pares i avantpassats, políticament i espiritualment es formarà al districte borgenc, plaça forta dels seus fidels electors.Des de bon començament com a Diputat tingué molt clar els problemes dels seus conciutadans: carreteres, comercialització d'olis, ensenyament....

A les Borges a finals del segle XIX i principis del XX hi havia noranta premses de barra i nou de racó, repartides en seixanta-dos molins.En aquesta població hi tenien representació comissionistes de França i Itàlia.Fou una època brillant que consolidaren el mercat internacional dels famosos olis de les Borges Blanques.

La seva primera intervenció al congrés dels Diputats, l'any 1907, ja va formular una pregunta al ministre de Foment demanant que s'evités o es regulés la barreja de l'oli d'oliva amb altres tipus d'olis de llavors, tot plegat per mantenir el prestigi de l'oli de les Garrigues.

En el programa de la festa major de les Borges de l'any 1913 en fa la presentació escrita el Diputat Macià, i on ens diu: “ les xemeneies de les fabriques d'oli pregonen arreu la empenta industrial dels teus fills, al ensemps que son carácter comercial i emprenedor conseguint fer mundial lo teu nom...proposeu la instalació se una estació olivarera i ab aixó altres projectes que caminen depresa..”
.La revista “ Sempre Avant” editada quinzenalment a les Borges, en el número 2 de l'any 1920, la crònica del moment ens parla d'un important acte que es realitzà al Teatre Fomento Borgenc, en què intervengué el Diputat Macià, entre altres coses digué “...en la questió dels olis Espanya per ésser el pais que produeix mes oli del mon, si tingues bons governs, facilitaria la sortida dels kilos que sobren...com que la producció augmenta en un 20% cada cinc anys, deixant exportar els 90 milions que sobren, representaria l'entrada de prop de 700 milions de pesetes...que ha fet el gover? En compte de donar facilitats, ha posat un gravament que representa mes del 80% del seu valor, entronitzar un regim injust, la perdua de mes de 50 milions de pesetes perque sense aquest entrebancs els mercats estrangers pagarien mes els olis, un regim de taxa redicol comparant-lo amb altres taxes i amb la situació economica general, davant d'aquest desgavell cal l'organització de tots per a donar a entendre al govern que si segueixen burlant-se del poble dimitirem nostres carregs i no pagarem i agafarem les escombres...( ovacio)”

L'any 1921 en una discussió al congrés dels diputats al voltant del tema de l'oli Macià digué: “ no soy productor, ni fabricante, ni exportador, ni comerciante en aceites, pero estoy en el deber de defender esa produccion porque represento una provincia que tiene cifrada en ella su vida”

En la constitució provisional de la república Catalana, redactada a l'exili de l'Havana l'any 1928 sota la presidencia de Francesc Macià, diu en el seu article 198 que “ es procurarà la millor puresa i la posible estandarització dels olis catalans, i s'evitarà que aquest siguin adquirits per altres paisos mediterranis que els fan pasar com a mercaderies d'aquest paisos”

L'any 1932, sota el mandat del President Macià i gràcies a les gestions del Borgenc Pere Mias i Codina( 1880-1941), (Diputat provincial per les Borges Blanques,Conseller d'Agricultura i Serveis Forestals de la Mancomunitat de Catalunya,Diputat al Parlament i durant la presidència de Francesc Macià conseller d'Agricultura i Economia), la generalitat va adquirir els terrenys que avui ocupa l'Escola de Capacitació Agrària de les Borges Blanques amb l'objectiu i finalitat de crear-hi un centre d'investigació sobre l'oli d'oliva.

“ Borges em rememora troços de la meva vida, els mes agitats i els mes emocionats.Lo que heu fet per a mí en diferentes ocasions sols el que ho hagi vist, pot creurer, jamai de la meva vida podré olvidar-ho, jamai per molt que jo pugués fer per vosaltres, podria pagar-ho” ( Francesc Macià, exili de Brusseles , 20 de Febrer de 1930).

Josep Segura i Garsaball
Documentalista a l'Espai Macià
Les Borges Blanques


 



Enllaços relacionats

Espai Macià

Plaça Ramon Arqués, 5
25400 Les Borges Blanques

Tel. 973 140 874

També som a:

  • Facebook
  • Twitter
  • Flickr

© Espai Macià, tots els drets reservats

  • Ajuntament de les Borges Blanques
  • Fons Europeu FEDER
  • Memorial Democràtic
  • PlanE
  • Diputació de Lleida. Patronat de Turisme
  • Institu d'Estudis Ilerdencs
  • Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura