Actualitat

<< Altres noticies
DIARI AVUI

Enlairant els somnis d'un país

Les Borges Blanques reivindica la figura de Francesc Macià amb l'estrena de l'Espai Macià.

Narra el viatge vital i polític del mític president i vol aportar reflexió actual des de les arrels del catalanisme.

De menut, a la platja de Vilanova i la Geltrú, al president més llegendari de la Generalitat li agradava fabricar estels als quals lligava un paper amb un desig. Alguns queien, d'altres s'enlairaven, però aquell nen va continuar tota la vida esperonant somnis de llibertat i justícia social. Des de les Borges Blanques, la seva figura cabdal a la història catalana es rellança avui, quan fa 80 anys de la proclamació de la República Catalana.

L'Espai Macià, promogut per l'Ajuntament i finançat íntegrament amb fons europeus, catalans i estatals, s'estrena al poble dels seus pares, pel que va ser diputat al Congrés i on el seu record es manté viu. “Macià podria ser una olivera plantada a la platja”, assenyala l'alcalde Miquel A. Estradé. L'espai pretén “cohesionar la identitat garriguenca, recuperar la memòria històrica i aportar al país una reflexió per conèixer millor les arrels dels moviments lligats al dret de decidir dels pobles, que als anys vint ja existien”. El museu, un edifici de nova construcció que ha costat 900.000 euros, s'articula en dues plantes. Mitjançant animacions, audiovisuals i plafons on es poden llegir i consultar discursos del mateix president, es narra el viatge vital i polític, des de la infantesa a la mort. Josep M. Garcia, de l'empresa Stoa, que n'ha elaborat el projecte, remarca: “Era un home lliurat a una causa amb fermesa, honestedat i intensitat."

"L'espai vol ser un pontentre aquella generació excepcional i l'actual moviment sobiranista"

Això hem volgut explicar a través de tres metàfores”. La primera, les maletes d'un Macià actiu, que viatja constantment a Madrid com a diputat i s'ha d'exiliar a París amb la dictadura de Primo de Rivera, exemplifiquen la relació Catalunya-Espanya. Les vies de tren, que “obren l'horitzó de la persecució del progrés, la llibertat i la justícia”. A la segona planta, el somni, on un audiovisual de caire reflexiu intenta transmetre un sentit contemporani als valors i el discurs de Macià. Les tres metàfores estan relligades a través de nou àmbits diferents i cronològics, que es contextualitzen alhora amb fets remarcables de la història de Catalunya en què Macià va ser-ne el protagonista: els fets del Cu-cut, el complot de Prats de Molló, el judici a l'exili i el retorn i la proclamació del 1931. S'interrelacionen amb d'altres experiències, com ara la revolució soviètica, la insurrecció irlandesa i les lluites de pobles que ja han aconseguit els seus anhels. “No hi ha llibertat individual sense llibertat col·lectiva”, s'escolta a la sala. El discurs del mateix Macià aquell 14 d'abril del 1931 legitima i esperona el somni català, intemporal encara: “...ens apoiem sobre coses immortals com són els Això hem volgut explicar a través de tres metàfores”. La primera, les maletes d'un Macià actiu, que viatja constantment a Madrid com a diputat i s'ha d'exiliar a París amb la dictadura de Primo de Rivera, exemplifiquen la relació Catalunya-Espanya. Les vies de tren, que “obren l'horitzó de la persecució del progrés, la llibertat i la justícia”. A la segona planta, el somni, on un audiovisual de caire reflexiu intenta transmetre un sentit contemporani als valors i el discurs de Macià. Les tres metàfores estan relligades a través de nou àmbits diferents i cronològics, que es contextualitzen alhora amb fets remarcables de la història de Catalunya en què Macià va ser-ne el protagonista: els fets del Cu-cut, el complot de Prats de Molló, el judici a l'exili i el retorn i la proclamació del 1931. S'interrelacionen amb d'altres experiències, com ara la revolució soviètica, la insurrecció irlandesa i les lluites de pobles que ja han aconseguit els seus anhels. “No hi ha llibertat individual sense llibertat col·lectiva”, s'escolta a la sala. El discurs del mateix Macià aquell 14 d'abril del 1931 legitima i esperona el somni català, intemporal encara: “...ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles...”

Postals possibles

L'època de París, el 1926, mitjançant postals “possibles” que Macià hauria escrit entre altres al Club Separatista de l'Havana, demanan suport.

Tirant pel dret

Les llibertats catalanes anul·lades per la dictadura de Primo de Rivera es mostren dins de gàbies amb una fotografia del directori militar de fons.



Espai Macià

Plaça Ramon Arqués, 5
25400 Les Borges Blanques

Tel. 973 140 874

També som a:

  • Facebook
  • Twitter
  • Flickr

© Espai Macià, tots els drets reservats

  • Ajuntament de les Borges Blanques
  • Fons Europeu FEDER
  • Memorial Democràtic
  • PlanE
  • Diputació de Lleida. Patronat de Turisme
  • Institu d'Estudis Ilerdencs
  • Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura